Regne de Gwynedd

**Regne de Gwynedd**
Bandera	Escut
	Regnes gal·lesos medievals
Informació
Capital	Garth Celyn, Deganwy, Aberffraw
Idioma oficial	gal·lès antic
Religió	cristianisme cèltic
Moneda	ceiniog (en)
Període històric; edat mitjana
Establiment	segle V
Política
Forma de govern	monarquia

El Regne de Gwynedd fou un dels regnes del Gal·les medieval. Tradicionalment cobria l'àrea que es troba entre els rius Dyfi i Dee, al nord-oest de la regió geogràfica de Snowdonia (en gal·lès: Eryri) i que incloïa l'illa d'Anglesey (en gal·lès: Ynys Mon), i en què els governants del qual sovint al·ludien al seu llinatge per amenaçar la resta de pretendents al tron (tal com van fer Maelgwn Gwynedd, Owain Gwynedd, Llywelyn el Gran i Llywelyn l'Ultim). La geografia de la regió feu que als reis d'Anglaterra els costés imposar la seva voluntat per damunt dels senyors locals. A la família reial se l'anomena sovint casal de Cunedda, en honor del fundador del regne. La branca més antiga d'aquesta dinastia rep, a partir d'Anarawd ap Rhodri, el nom de casal d'Aberffraw, el qual era el títol i no necessàriament el lloc on residien. A començaments del segle xiii, el rei Llywelyn Fawr feu de la regió de Gwynedd que va de Bangor fins a Conwy, el centre de la seva administració, amb la seu de la casa reial a Garth Celyn, amb vistes a l'estret de Menai. Bangor era la seu de la catedral i a Conwy hi havia un monestir cistercenc amb forts lligams amb les altres comunitats europees. Llanfaes, que es troba just al costat de Garth Celyn, era un port pròsper i una petita ciutat comercial.